Libro disponible en 5 dias hábiles.

b"Tots sabem escriure. Tots hem apr\xe9s a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans \xe8xits de la societat occidental actual \xe9s que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identi?car les lletres i compondre paraules. Aix\xf2 no obstant, no sempre ha estat aix\xed. El per\xedode de m\xe0xima esplendor pol\xedtica, econ\xf2mica, cultural i demogr\xe0?ca del Pa\xeds Valenci\xe0, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com tamb\xe9 succe\xefa en la resta d'estats de la Corona d'Arag\xf3 i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estrat\xe8gies que els permetien mantenir l'autoria intel\xb7lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situaci\xf3, havien d'aprendre a llegir i a escriure -a casa, a l'escola, al taller-, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esgla\xf3 del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el min\xfascul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien m\xe9s o menys tra\xe7a per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monogra?a, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederaci\xf3 feien \xfas del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i con\xe9ixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en qu\xe8 l'acc\xe9s a l'educaci\xf3 estava sols a la m\xe0 d'uns pocs."