Libro disponible en 5 dias hábiles.

b"En aquest llibre, i a difer\xe8ncia de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, que ha estat seguida per molts altres historiadors, s''interpreta i es documenta que el sentit pol\xedtic que defineix centralment, per part catalana, els xocs de 1640 i 1705 \xe9s essencialment el mateix: tractar d''assegurar la integritat i la continu\xeftat del r\xe8gim d''autogovern propi en el marc d''un model d''estat de tipus constitucionalista. La incardinaci\xf3 en el joc de la pol\xedtica internacional europea seria en el 1640 per intentar frenar les escomeses del reformisme absolutista d''Olivares, i en el 1705 per procurar recuperar el terreny perdut en l''autogovern d''en\xe7\xe0 1652. En aquest sentit l''aposta catalana de 1705 tindria un horitz\xf3 \xabsobiranista catal\xe0\xbb i l''objectiu seria afermar les llibertats del sistema pactista. A partir d''aqu\xed s''hi podia bastir un marc pol\xedtic i institucional propi que fos capa\xe7 de donar sortida a les energies i al dinamisme d''una economia en expansi\xf3."