Libro disponible en 5 dias hábiles.

b'Laura del Vecchio utilitza el brunzit de les abelles com una forma de llenguatge des don especular, un llenguatge que no parla sin\xf3 que ressona, que ens convida a atendre el m\xf3n m\xe9s enll\xe0 dels codis humans, m\xe9s enll\xe0 de les estructures logoc\xe8ntriques i correlacionistes que ens mantenen tancades dins la nostra pr\xf2pia mirada. El brunzit es converteix aix\xed en un espai de sortida del nostre a\xefllament interior: una manera de pensar amb el m\xf3n, de recon\xe8ixer-lo com a interlocutor actiu, ple de resson\xe0ncies i pres\xe8ncies que ens excedeixen i amb les que estem sempre imbricades.En el seu relat, el zumzeig de les abelles es converteix en una met\xe0fora i una metodologia. Un saber que no passa per la paraula, sin\xf3 per la vibraci\xf3, per leco que connecta all\xf2 viu en totes les seves formes. Brunzir, diu, \xe9s obrir-se a lignot, permetres ser contaminada per all\xf2 que encara no som.El so substitueix la paraula: un mode descolta que implica cos, emoci\xf3 i obertura. No mestranya gens la predilecci\xf3 de lautora pel so expressiu i excessiu, sense lletra ni melodia, un so sense codi, previ al codi, un so/soroll inquietant que travessa la norma fins a tornar-la inconsistent, fins anul\xb7lar-la. La seva relaci\xf3 amb la m\xfasica punk transfeminista com a espai de resist\xe8ncia i creaci\xf3 em permeten fer una connexi\xf3 i oferir una imatge de lautora no recollida en el text. La Laura, quan escriu, igual que quan toca, converteix aquest zumzeig en una manera de pensament i descriptura m\xe9s enll\xe0 del logos, m\xe9s enll\xe0 de la ra\xf3 com a forma de control.'